Situació

Les restes més ben conservades d'aquesta via es troben al punt anomenat Fons de la Gallega. Allí s'hi troba un tram de la via que s'ha conservat mercès a desviar-se en el segle XIX l'antic camí de Parpers en un punt més alt que feia més viable el pas de vehicles. És una ruta força emprada al llarg del temps, i a més, en un document del 878, es fa referència al camí anomenat "estratam publicam"
Actualment es conserva trams de murs laterals, desguassos, guardarrodes, contraforts i un pont. Els murs laterals són fets amb opus caementicium/incertum, i ens testimonien que la via havia de tenir uns sis metres d'amplada. El més monumental del tram conservat és el pont que està fet amb una tècnica mixta de rajoles i pedres, opus latericium i opus caementicium/incertum, aquest pont va haver de ser restaurat al segle XVI. Hi havia un seguit de desguassos que afavorien el drenatge de la via i estaven orientats perpendicularment a la mateixa.

Servei de la via

Aquesta via hom creia que provenia d'Ausa (Vic) i anava a parar a la costa maresmenca travessant el pas de Parpers. Creuava Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers) i Praetoria (La Roca del Vallès). Hi ha restes de tres mil·liaris al llarg d'aquest recorregut. Sembla ser que fou el cònsol Manius Sergius qui vers els anys 120 i 110 aC. manà l'inici de la construcció, per això també se la coneix com Via Sèrgia. Aquesta via seria una de les més antigues que construïren els romans.
 
Desguàs de la via romana de Parpers.
Pont romà de Parpers, restaurat en època moderna.
Mur amb contrafort.
Desguàs i guardarrodes.
pàg. 1  2  3